EGIPTE: EL MEU SOMNI

Viatjar a Egipte era el somni de la meva vida perquè la història d'Egipte sempre m'ha apassionat. Els llibres sobre la seva història, la seva arquitectura, les descobertes de la seva escriptura, els seus ritus funeraris, les troballes arqueològiques, les novel.les amb rerafons històric, omplen moltes lleixes de la meva biblioteca...

Templde d'Abbu Simbel

I al final hi vaig poguer anar i veure realitzat aquell somni. J fa vint anys d'això però les sensacions segueix vives.: l'ambient de El Caire, l'entrada a la gran piràmide, el creuer pel Nil, creuar-lo a bord d'una falua, els petits temples de les seves vores, la grandiositat d'Abbu Simbel....
Cal dir que per a mi el personatge més admirat de l'Antic Egipte és la faraona Hatsepsut, l`única dona que ha va aconsseguir el poder absolut en la civilització faraònica i que es feu erigir la gran tomba a Dayr al-Bahari.

Tomba de Hatsepsut

I el complement de la gran aventura, el detall final per fer-la inoblidable fou la seva coincidència amb el meu cumpleanys: la celebració en el creuer amb pastissos, música i xerinola.

EL PLAER DE VIATJAR

M'agrada viatjar, m'encanta!! Em penso que si em fos possible, arribant d'un viatge desfaria la maleta, canviaria l'equipatge, la faria de nou i tornaria a marxar. Però, és clar, una cosa és el que es pensa i una alatra el que es pot fer.

Vaig haver d'esperar a ser mare de cinc fills per poder fer realitat el que fins llavors havia estat sols un somni.

Sortíem amb una parella d'amics amb els quals ens fèrem inseperables i els nostres viatges, visitant gran part d'Europa (França, Itàlia, Suissa, Austria...) el fèrem descansant en el nostre luxós hotel: Una "canadenca" de quatre places!!

Quan arribava l'hora dels àpats qualsevol racó de carretera ens servia de menjador i allà donàvem bon compte de les provisions que portàvem.

Quan ens fou possible canviàrem la tenda per una caravana...

Però qualsevol mitjà ens era útil per tal de desplaçar-nos: un funicular, un vaixell, fins i tot un camell...

FENT CAMÍ

Estreno aquest blog amb la il-lusió del qui, malgrat els anys, encara es sent amb forces i amb ganes d'anar fent camí, compartint amb els amics les experiències d'aquest caminar que mai no té fi...
Fer camí no és solsament viatjar, descobrir nous països i noves cultures, viure aventures diferents a les que ens depara el dia a dia...Fer camí vol dir viure la vida dia a dia, pas a pas, fruint anb les alegries i creixent amb les penes...
Si fer camí és tot això he fet ja un llarg camí i sento que encara no m'ha arribat l'hora de deturar-me.