La primera experiència la vaig viure a l'estiu de 1980 quan la Xon, per treure'm del damunt les moltes cabòries que tenia a causa de les meves responsabilitats com Alcaldesa de Cassà, em va proposar fer una escapada cap a la Vall d'Ordesa en plan campistes.
CAMPING DE TORLA I ARRIBADA A LA VALL D'ORDESA
Ho vaig trobar preciós i fèrem llargues caminades fins arribar a l fons de la Vall però el repós de la tornada, llegint sense presses ni destorbs damunt l'herba humida, compensava de tot.
Però quedaven molts més llocs pletòrics de bellesa per descobrir i per això, un cop saturades de les panoràmiques de la Vall d'Ordesa emprenguèrem una nova ruta cap a Ordal
on em va caldre protegir-me contra els mosquits que es veu que trobaven la meva sang molt gustosa!
La següent visita la fèrem a la Vall de Bujaruelo pel mig de la qual passava un rierol d'aigües transparents i no vàrem poder evitar la temptació de prendre un bany ben refrescant sota la mirada silenciosa i gens xafardera d'unes quantes vaques
.
Però faltava l'excursió més espectacular: en el pre-Pirineu de Jaca, dessota la població de Rodellar, en l'anomenada Serra de Guara, s'obre el Barranc de Mascún, de quasi 6 km. de llargada al qual s'accedeix després d'un desnivell de prop de 500 metres. El lloc impresiona. Per alguna cosa el seu nom, d'orígen àrab, vol dir "lloc on habiten els esperits"
Són espectaculars les seves formacions rocoses moltes d'elles batejades amb noms simbòlics. Quan hi vàrem anar estava tot molt sec però quan hi ha fortes riuades es fa molt perillos doncs queden amagades les moltes gorges que hi ha.
Arriba un punt en el qual, per continuar, t'has de submergir en una mena de llac d'aigües fosques i buscar la sortida per l'altra punta. Jo, naturalment, em vaig negar a capbuçar-m'hi però la Xon, que per alguna cosa és espeleòloga, cosa que la portà de nou a la Vall de Bujaruelo, anys més tard, per explorar-ne una gran sima, ella si que va travessar mentre jo l'esperava amb el cor en un puny.
--------------------------------------
A ESCÒCIA AMB LA MONTSE
No fou fins el 2006 que vaig rebre una altra invitació a viatjar amb una filla. Aquesta vegada la idea fou de la Montse: "Per què no aprofitem els vols barats de Ryanair i fem una escapada fins a Escòcia?" Però la idea se li ocorregué en el mes de novembre per marxar durant el pont de la Puríssima! Feia un fred per aquelles altures! I a les 5 ja era tot fosc. Mai havia aprofitat tant un llit d'hotel!
Però un viatge a aquest país tan bonic i tan ple de història i amb tanta personalitat i tan fidel a les seves tradicions, sempre val la pena.
GLASGOW, DESTÍ DEL VOL I LLOC D'ESTADA
A EDIMBURG HI ANÀREM EN TREN I EL VISITÀREM EN BUS
Però arrivàrem dalt el Castell de Maria Estuard tan cansades i congelades que no tinguèrem ni ànims per entrar a visitar.lo!
LLAC NESS I URQUART CASTLE
Anar a Escòcia i no travessar les Highlands, contemplar la immensitat del llac Lomon, i arribar finalment al famós llac Ness i, en la seva riba, evocar totes les gestes que esdivengueren en el castell Urquart, seria com una descortesia per en Nessy, el drag tan bonifaci que em contempla cada dia des de damunt la torre del meu ordinador...
ADÉU, NESSY!!
LA TERCERA ESCAPADA: AMB UN FILL I UNA NÉTA
L'inici d'aquest tercer viatge va començar, sense saber-ho, 'l'any 2008 amb aquells intercanvis que fan els Instituts a causa del qual una nena polaca anà a casa la meva néta Alba, després la visita fou al revés, més tard les dues famílies feren amistat i hi hagueren viatges cap a Polònia i de Polònia cap aquí, etc. etc.
Però volgué el destí que es despertés en mi l'afecció a l'Esperanto que havia començat quasi seixanta anys enrera i es va despertar perquè aquella família eren de Bialystoc, ciutat on va néixer Zamenhoff, el creador de l'esperanto i que, de retruc, va fer decidir l'Alba a fer el seu treball de recerca de fi de batxillerat, sobre l'Esperanto.
Calia per tant anar a fer un "treball de camp" a Bialystoc amb l'Alba i s'hi va unir, amb gran alegria de tots, en Sisu, el meu fill petit (es pot dir "petit" a una persona que ha passat dels 45?) I per tot això, el juny del 2009 emprenguèrem viatge cap a Polònia.
Mentre l'Alba s'allotjava a casa la seva amiga, a nosaltres dos ens havien reservat una habitació en un poblet veí SUPRSL i, com que passem tant de temps separats, aquella intimitat fou molt gratificant.
Tant aviat estàvem a una casa com a l'altra i, tot fent camí, sempre trovàbem un moment per descansar...
Però el que no podíem fer era oblidar el motiu que ens havia portat allà: l'Esperanto! i per això l'endemà mateix vàrem localitzar la seu de l'Associació, jo em vaig atrevir a parlar esperanto amb el secretari i l'Alba va poder saludar la Sra. Presidenta.
Jo tenia un gran interès per conèixer Kruszyniany, el darrer reducte dels tàrtars en terres poloneses, prop de la frontera amb Bielorùssia. S'hi conserven algunes de les seves típiques vivendes, una petita sinagoga de fusta que és una veritable relíquia i el gran cementiri on tots els musulmans de les rodalies hi fan encara els seus enterraments.
La part norest de Polònia on estàvem nosaltres ñes anomenada en algunes guies turístiques !La Polnia dels boscos ombrívols i els llacs cristal.lins" i és en aquest boscos on es consentra la més gran reserva de bisonts del món, els "zubras". Ens calia, per tant, apropar-nos també a una d'aquestes reserves i, com podeu comprobar, no em feren gens de por!
EL VELL MOLÍ DELS NOSTRES AMICS: UN LLOC ÍDIL.LIC
I si ens havíem endinssat en els boscos ara ens calia navegar per algún dels seus molts llacs. Ens embarcàrem en el llac Augustov on l'Alba es va sentir molt marinera....
No es pot abandonar un país sense fer honor a la capital: Varsòvia. Així ho fèrem tot i que em vaig quedar sense poder visitar el barri jueu recordant "El pianista" i tantes altres històries com hem llegit. Ni vaig poder anar a Cracòvia, a Auchswitz...Caldrà mantenir l'esperança de tornar-hi....
Fi de trajecte a la bonica ciutat de Poznan on, des del rellotge de la torre de l'Ajuntament, cada hora surten dues cabres a celebrar les campanades a cops de banya i on, des del seu aeroport, tornàrem a casa.
